Perfum de tenebres




CINC CÈNTIMS SOBRE PERFUM DE TENEBRES

Després de molts anys d'anar publicant relats en diverses publicacions, des de revistes, periòdics i fanzines fins a llibres col·lectius, finalment vaig aconseguir que una editorial es decidís a publicar-me un volum senceret amb històries meves. L'antologia original que vaig enviar als editors incloïa un grapat de contes més, però després d'alguna lectura van decidir deixar els que estan. No va ser premeditat, però es dóna la curiosa circumstància que són 6 els relats escollits. Quan ho vaig saber immediatament em va fer certa gràcia, per allò dels lligams amb el món fantàstic i, especialment, amb el número del Diable.

El volum, amb pròleg d'Albert Calls, inclou els contes: La ressaca; 666. Carta a la germana; Nit de pluja a París; El palau perdut; La nou i La cançó freda.

La ressaca parteix d'una sensació que sempre tinc quan torno de París: durants alguns dies, encara que camino per ciutats i pobles dels Països Catalans, la meva ment eixelebrada encara "visualitza" les vies parisenques. Vaig creure interessant explotar aquesta sensació, i d'aquí va néixer el conte.

666, Carta a la germana és un petit viatge imaginari als inicis de l'adolescència, quan estem plens de vitalitat, ansiosos per aprendre coses noves, per mirar de comprendre el món que ens envolta... Hi ha coses, certes coses, que s'entenen quan passen anys, molts anys...

Nit de pluja a París és el primer conte ambientat a la capital europea que vaig escriure, just al cap d'una setmana d'haver-la visitat, en ocasió del viatge de final de curs de BUP. El primer premi literari, fora de l'institut, que vaig guanyar va ser amb una versió primerenca d'aquest text, a la mítica Cova del Drac barcelonina, l'any 1988.

El palau perdut és una fantasmagoría que vaig elaborar amb ànim de mesclar conceptes, aplicar-los en diferents llocs i moments.

La nou va sorgir una tarda que els meus pares em van portar una cistelleta amb nous del poble. Crec que és un exemple de la crueltat de la innocència.

Finalment, La canço freda és, sense dubte, un reflex de la meva passió per les pel·lícules de sèrie B.


OPINIONS SOBRE PERFUM DE TENEBRES
  
ALBERT CALLS, fragment del pròleg de Perfum de tenebres :
"(...) Perfum de tenebres és (…) per damunt de tot, un viatge a l'altra banda, que roman tan a prop nostre que podem intuir-la i tenir la certesa de la seva existència, tot desitjant fer un salt que ens atrau tant com alhora ens espanta profundament. Cal preparar-se, doncs, pel salt, per fer un viatge al veritable cor de les tenebres (...)".
  ---

PERE CALONGE, fragment de l’article Lovecraft, Lovecraft!, publicat al diari Levante, el divendres 29 de juny del 2001:
"(...) Hi ha un vell argument que diu que la literatura que s'escriu en català té una manca evident de productes de consum que puguen arribar a un públic ampli; i sovint, quan se n'ha parlat, s'ha adduït l'escàs interès mostrat pels autors per allò que es coneix amb el nom de literatura de gènere. Per això, si prenem aquesta afirmació com a certa, hauríem de considerar Perfum de tenebres una proposta original, que vindria a trencar aquesta norma (…). Perfum de tenebres és un producte recomanable per als amants del gènere i (…) allò que trobaran serà la saturació dels elements més manits del fantàstic, d'allò que es coneix per novel·la gòtica, o del romanticisme: cementiris i psicofonies, joves fantasmagòriques de pell lívida, malediccions assassines, manuscrits antiquíssims que oculten la resposta a totes les preguntes, carruatges de cavalls que creuen els carrers de l'omnipresent ciutat de París en nits de pluja, espiritisme i pactes amb el diable, etc. És a dir, tota la nòmina d'ornaments i focs d'artifici esperables en un llibre d'aquestes característiques. En cas contrari, però, podríem anomenar-ho literatura de gènere? (...)".
    ---

 
ANDREU SOTORRA, fragment de l’article Des de París i el més enllà, publicat al diari AVUI, el dijous 1 de novembre del 2001:
"(...) Perfum de tenebres és un recull de 6 relats de gènere fantàstic que un cop llegits deixen el lector levitant lleugerament. Els protagonistes són personatges joves, alguns dels quals remeten a confessions i fets del món adolescent. Hi ha present, com a recurs, el mite de la ciutat de París, convertida en algun relat en Sirap, i també hi ha l'atmosfera de la vila nadiua de l'autor, La Sénia (el Montsià), que disfressa sota el microcosmos d'una suposada comarca anomenada Àiled o del poblet de Lloes. Els contes refan llegendes de la presència quotidiana del més enllà i mostren la predilecció literària de l'autor per la fantasia tenebrosa, la nigromàntica, l'ocultisme, amb Poe i Lovecraft com a referents de capçalera, però també amb una reelaboració del potencial tel·lúric en uns relats on l'autor ha valorat la transparència de dicció i la versemblança lingüística. (…) Emili Gil, amb aquesta estrena, mostra que és un escriptor que ha llegit molt i ha paït les lectures. Té el traç, l'agilitat i l'aparent senzillesa d'un autor veterà. Aquesta impressió segurament l'aporten, en aquest llibre, uns textos treballats amb cura, ben arrodonits i sedimentats amb calma (...)".
   ---

 
FRANCESC VIADEL, fragment de l'article Terror de tall classicista. Lletres Valencianes. Revista del llibre valencià. Número 5, corresponent a la tardor del 2001:
"(...) Perfum de tenebres és un petit recull de narracions de terror destinades al públic juvenil. L'autor tarragoní, Emili Gil, ha aplegat en aquest volum algunes de les seus peces escrites des de 1995 i que han estat premiades amb Els Lluïsos de Vila-real, el Josep Trenchs de Vilallonga del Camp o Les Roses de Vilanova i la Geltrú. (…) Les narracions de Perfum de tenebres gaudeixen d'un cert aire classicista. De fet, Gil veu de les fonts narratives de sempre, dels Poe i Lovecraft, tot defugint, però, aquell terror d'inspiració holliwoodiana que ens envaeix (...)".
   ---
VICENT USÓ, fragment de l’article Espectres i pluja, publicat al periòdic Mediterráneo de Castellón, Suplement Cuadernos del Mediterráneo, el 3 de febrer del 2002:
"(...) És un recull de relats que pretén ressuscitar el gust per les narracions de terror, per les històries d'esperits i de tombes. (…) En tot cas, Perfum de tenebres beu més d'Edgar Allan Poe i de Lovecraft que no pas d'Stephen King. I reivindica la vigència del terror en la literatura en un moment en el qual el terror no hi ha que anar a buscar-lo sinó als butlletins de notícies televisius o a les pàgines dels diaris. (…) Tots (els contes) comparteixen una atmosfera on l'irreal i el món tangible s'hi confonen. Abunden fenòmens parapsicològics, dames blanquíssimes, misteris que s'intueixen darrere de cada paraula, morts que no estan tan morts i vius que no se sap si viuen. I un teló de fons comú a bastants d'ells: París, amb els seus bulevards plujosos, els seus carrers impregnats d'una atmosfera subtil i equívoca, els seus llocs característics: el cementiri de Montmartre, la place de l'Étoile, l'avenue des Champs-Élysées, la tour Eiffel (...)".
  ---
MATHIAS ENARD, fragment de la ressenya Perfum de tenebres, publicada a la Revista Lateral, l’abril del 2002. Podeu llegir la ressenya completa a la web de Lovecraft magazine:
"(...) Los perfumes que exhalan estos seis relatos (perfumes de recuerdos, de amapola blanca, de noche de lluvia) se sitúan entre la fragancia inquietante de los cuentos de Poe y el olor a antigua biblioteca o salmos escalofriantes de los relatos de Lovecraft. (…) Emili Gil demuestra toda la vivacidad de una tradición, la fuerza de un género desgraciadamente poco cultivado en catalán. Cementerios, pactos oscuros, amores inconfesables y pasiones góticas se mezclan con las numerosas alusiones a Rimbaud, Baudelaire, Byron o Poe para crear un mundo entre pasado y presente, entre la más precisa realidad y la pesadilla más inquietante. Las citas poéticas que abren los relatos dan su melodía a cuentos que saben utilizarlas como telón de fondo para llevar a los personajes hacia la oscuridad y el terror, hacia los misterios de la infancia y los viajes a ciudades imaginarias o reales (...)".
--- 
 ANDRÉ SION, opinió no publicada enlloc (de moment) però que igualment agraeixo:
"(...) Perfum de tenebres és un recull de 6 contes de por on es reuneixen  els ingredients clàssics de la literatura de terror, s'actualitzen, i es transformen en una preciosa amalgama de relats d'agradable lectura i bona digestió que ens fan reviure el plaer de la lectura (...) Dóna gust passejar-se de nit per cementiris , a la recerca de psicofonies; trobar dones pàl·lides i enigmàtiques en els carrers de París; saber els secrets d'un nen innocent que està tancat en un manicomi; conèixer les vicissituds d'una enamorada que recorre mig món per trobar l'amant que se n'ha anat a la recerca d'una planta, l'ayahuasca, amb misteriosos efectes... (...)".


CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE PERFUM DE TENEBRES

ISBN: 84-956200-3-0.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada