Jules Verne, Tivissa i Amiens


JULES VERNE
Tivissa i Amiens 

Assegut a la tomba de Jules Verne, al cementiri de la Madeleine

Jules Verne, Tivissa i Amiens
  

és un llibre en el qual Emili Gil reuneix tres articles diferents: 
       


     «Jules Verne. Cap a la immortalitat i l'Eterna Joventut»,  
   
     «Tivissa. Extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics» i  

     «Un viatge a Amiens. Crisàlides, trens, laberints, realitats».



el volum, amb una coberta de Miquel Rof,
 es complementa amb els annexos: 


Cronologia abreujada de Jules Verne

Publicació dels «Viatges extraordinaris», en vida de Jules Verne

Publicació d'obres pòstumes en format llibre

Breu bibliografia sobre l'obra de Jules Verne

Breu bibliografia de tebeos inspirats en l'univers de Jules Verne

Limitada, però xamosa, llista de pel·lícules inspirades en l'obra de Jules Verne


     L'autor ens explica que «fa un grapat d’anys vaig començar a rellegir part de l’obra de Jules Verne, perquè tenia la intenció d’escriure’n un article (Jules Verne: cap a la Immortalitat i l’Eterna Joventut!). Mentre acumulava dades sobre la seva vida i obra se’n va fer obvi que havia d’anar a la ciutat on l’escriptor havia passat la seva darrera trentena d’anys: Amiens, a uns 130 quilòmetres al nord de París». 

Andanes de l'estació de tren d'Amiens

     Al mateix temps que Emili Gil investigava sobre Jules Verne i llegia allò que l’alquimista Fulcanelli havia escrit sobre la catedral d’Amiens a Le Mystère des cathédrales (El misteri de les catedrals, 1926), va iniciar la redacció d’un text al voltant de Tivissa (la Ribera d’Ebre) i dels fets més o menys estranys que s’hi relacionen (Tivissa: extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics). 


     El fet és que, -continua explicant l'autor- «en descobrir un missatge trobat per la policia al baixador de Torrebonica en el cas dels «suïcides de Terrassa», que està relacionat amb Tivissa i els ovnis, em vaig adonar que hi havia «alguna cosa» que em deia, de nou, que havia d’anar a Amiens. El missatge en qüestió és aquest: «RASDI & AMIEX, Rastreadores del Infinito, Amigos de Inteligencias Extraterrestres». Es va trobar escrit en una targeta que duien al damunt els dos suïcides».

Tivissa

     L'autor de seguida, avesat com estava a jugar mentalment amb les paraules i lletres (per allò dels anagrames vernians), va llegir, en aquelles sigles, dots mots ben clars: radix (arrel, en llatí) i Amiens.

     Salve, radix!, com a l’Ave Regina. Salve, arrel d’on la llum brilla (o brolla) damunt del món. Mare de Déu, Reina del Món, arrel primera de totes les coses.

     Radix Amiens.
     Arrel Amiens. 

Façana principal de la catedral d'Amiens

     Va ser, confessa Emili Gil, «un impuls arrauxat, una idea esbojarrada sense cap mena de base lògica, com a mínim a priori. Després ho vaig racionalitzar, i em vaig adonar que encaixava prou bé».

     I tot seguit ens ho explica amb prou detall:

     »A veure: els mots radix i Amiens es confegeixen amb totes les lletres, sense utilitzar dues vegades la mateixa, de les sigles RASDI & AMIEX, menys la «n» d’Amiens. Hi manca la «n». On és? Doncs al bell mig del símbol &, que sincretitza l’«and» anglès. Aquí hi vaig trobar la «n» que em faltava.


     »Anem una mica més enllà: RASDI = 5 lletres. AMIEX = 5 lletres. I, al mig AND = 3 lletres. Total 13 lletres. Dotze apòstols i el messies = 13. 1+3 = 4. La Quadratura del Cercle. 4 = 2+2.

     »Si substituïm l’AND pel símbol & i el considerem una lletra obtindríem 11 lletres. 1+1 = 2. La Dualitat. També vaig advertir que la «n» d’«and» exercia d’eix ja que RADIX + A = 6; N fent d’eix; i D + AMIEX = 6. La N, doncs, feia de 7, de clau de volta. 
     »Si invertim l'ADN tenim DNA, que no són sinó les sigles angleses per a designar l'ADN (Deoxyribonucleic acid). I, ja posats en aquest dedal d'intuïcions, per què no fer analogismes entre Radix Mundi (Arrel del Món) i Rex Mundi (Rei del Món)? Són equivalents o bé contraris, els conceptes?

El pentacle invertit al bell mig de la rosassa nord de la catedral d'Amiens
 
     »Com és que Jules Verne havia titulat una de les seves novel·les Maître du Monde (Amo del món, 1904)? Tenia res a veure amb el Rex Mundi, el Déu Venjador de l’Antic Testament, o sigui: el Satanàs dels càtars? O no, i allò a què es referia era ben bé al contrari? O a l’origen del món, d’allà on brollen totes les coses, idea que ens aproparia al simbolisme d’Isis? Amor-Roma? Efectes espills, com a la novel·la Le Sphinx des glaces (L’esfinx dels gels —o dels miralls—, 1897), de Jules Verne?».

     Si voleu saber més coses, haureu de llegir el llibre.


Llegint a Jules Verne, a la seva tomba del cementiri de la Madeleine

Qui estigui interessat en adquirir
Jules Verne, Tivissa i Amiens
ho pot fer escrivint a
absentagil@yahoo.es

o bé contactant amb l'autor
a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

 


Dimonis de mitjanit



DIMONIS DE MITJANIT

Coberta del llibre Dimonis de mitjanit

Dimonis de mitjanit és el primer poemari sencer que es publica d'Emili Gil, un autor guardonat amb el Premi Extraordinari de Poesia Visual (Reus, 2017) i amb els Jocs Florals de la Ginesta d'Or (Perpinyà, 2018), entre d'altres, que ja havia participat en llibres que apleguen antologies líriques de diversos autors: Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001) i Dibuixant poemes (2016).

Dibuix original de Josep Maria Prades (Ju Prades)
 
Coincidint amb el cinquantè aniversari de l'escriptor senienc va ser el seu desig encarregar la coberta a un altre artista de la Sénia, en aquest cas ben reconegut, premiat i prestigiat en el cercle de la pintura contemporània: en Josep Maria Prades, també conegut amb el pseudònim artístic de Ju Prades (http://artprades.blogspot.com).

 
Carassa «L'esperit dels Tres Castells», d'Artur Cañigueral

Dilluns 18 de juny de 2018, quan Emili Gil era en ple procés de selecció, estructuració i poliment dels versos que havien de conformar el llibre Dimonis de mitjanit, va rebre aquesta fotografia d'una escultura d'Artur Cañigueral, acompanyada d'una breu nota de l'escultor (també senienc):

«a l'insigne escriptor i poeta Emili Gil de la Sénia»



Josep Maria Prades va dibuixar la coberta el mes de setembre de 2018, ignorant la carassa d'Artur Cañigueral; tots tres quedaren ben perplexos en adonar-se de la semblança i paral·lelisme «casual» d'ambdós rostres. La Màgia (sí, amb majúscula) hi havia intervingut.


Els Tres Castells vistos des de la zona dels Carxols


Com bé diu Isona Foix, «al peu dels Ports existeix una serralada anomenada els Tres Castells. I parlem de poesia, no només de geografia, geologia i topofília, que també, perquè en la lírica d’Emili Gil tot plegat conforma un conjunt artísticocultural indissoluble, al voltant de tres eixos fonamentals, i vitals, de l’autor: la Sénia, Barcelona, París, que bé podrien ser els tres dimonis que constitueixen la base del present poemari, Dimonis de mitjanit».

Trobeu les 7 diferències?


Eren, doncs, tres seniencs (Artur Cañigueral, Josep Maria Prades, Emili Gil), amb tres formes d'expressió artística diferents (escultura, pintura, lírica) que, més o menys per desig de l'atzar es reunien en l'elaboració d'un petit volum de poesia que conté força simbologia numèrica (la del 3 és evident, però n'hi ha d'altres) i vital.

Contracoberta de Dimonis de mitjanit

Al parer del poeta gironí Jaume Carbó, «Dimonis de mitjanit és una via ideal per endinsar-nos en l'imaginari d'Emili Gil, si encara no heu llegit cap de les seves novel·les o contes. Com no podia ser de cap altra manera, dins de les seves pàgines hi ha foscor, sordidesa i fascinació per la mort però també l'esperit vitalista i renovador dels escriptors de principi segle XIX. Aquest poemari no és per a infants ni adolescents que busquen respostes poètiques als seus dubtes, o de gent que cerca el confort d'uns mots dolços o sensiblers. No pas, amics: és una sendera en la qual ens acompanyen vells dimonis, com ara Poe, Vinyoli, Cioran, Bukowsky, Piaf, Ruyra... Un camí potser inquietant i entenebrit però també roent, abundant i imaginatiu, com ho és aquest món, tot allò viscut i aquell que hem de viure encara...».

Carassa d'un dimoni de la Patum de Berga

Aquest recull de poemes és, segons el seu autor, una mena de «testament o llegat líric dels meus primers cinquanta anys; a partir d'ara és com renéixer de nou». P. G. i Esteve, una poetessa occitana que viu al sud, al País Valencià, opina que «la poesia d'Emili Gil és una bafarada d'aire fresc en la decadència cosmopolita general, i en la tendència globalitzadora particular, que somou les bases academicistes líriques, no pas a partir de termes estilístics o retòrics, ni de mètriques i versificacions més o menys estrambòtiques, sinó a través del símbol i del mite més directes, que arriben com fletxes enverinades d'Eros als no-cors dels lectors».





 Qui estigui interessat en adquirir
Dimonis de mitjanit
ho pot fer escrivint a
absentagil@yahoo.es

o bé contactant amb l'autor
a la pàgina de facebook
d'Emili Gil



Dimonis de mitjanit compta amb el suport moral de




















Més enllà del Bé i del Mal








QUADERNS
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL






Els «Quaderns més enllà del Bé i del Mal» són una col·lecció d'escrits al voltant de personatges, fets, llegendes i mites relacionats amb la, diguem-ne, «cultura occidental» i que es troben en els fonaments de l'actual civilització caòtica de la qual en patim els efectes diàriament.

Aquesta és una col·lecció oberta que s'ampliarà progressivament; va ser iniciada el mes de març de 2018 amb sis títols; el mes de novembre de 2018 s'amplià amb el quadern dedicat a Edgar Poe, i el mes de setembre de 2019, amb els consagrats a Howard Phillips Lovecraft i al mític bosc artúric de Brocelianda. Ara com ara, els títols existents són:



LILIT
LA PRIMERA DONA

      ALEISTER CROWLEY 
      LA PERTETUÏTAT DE LA GRAN BÈSTIA 666



ELS NOU BARONS DE LA FAMA
L'ENGENDRAMENT MÍTIC DE LA NACIÓ CATALANA




      GEROLAMO SEGATO
      EL PETRIFICADOR


ERZSÉBET BÀTHORY
EL PREU DE LA BELLESA
 
 
        FRANÇOIS BERTRAND
        EL VAMPIR DE MONTPARNASSE

   
EDGAR POE 
UN ASSUMPTE PENDENT



        H. P. LOVECRAFT
        UNA APROXIMACIÓ



BROCELIANDA
EL MÍTIC BOSC ARTÚRIC



CRIPTOBOTÀNICA
ARBRES I FLORS QUE MENGEN CARN




















JACINT VERDAGUER
EXORCISMES ENTRE L'ATLÀNTIDA I EL CANIGÓ





















BRAM STOKER
A L'OMBRA DE DRÀCULA




GUY DE MAUPASSANT
LA FASCINACIÓ DE LA FOLLIA

























Els interessats en adquirir els
QUADERNS MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL
podeu escriure al correu electrònic
absentagil@yahoo.es

o bé al facebook
d'Emili Gil






El convent (Rex Mundi)


EL CONVENT (REX MUNDI)





El convent (Rex Mundi), d'Emili Gil, és una novel·la que tracta de diversos aspectes de la realitat i essències humanes, sobretot de la fragilitat. 



És ambientada en el món del clergat catòlic, un escenari des d’on s’exposen les paradoxes dels dogmes, així com les relacions tèrboles entre el poder, l’exèrcit i la religió. 


Trobem una encertada síntesi del llibre en la frase, inclosa a la contracoberta, del malauradament oblidat i nostrat escriptor Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Occitània, 27 d'octubre de 1939): «L’home és sempre qui dignifica i espiritualitza les coses. Però també és qui les corromp. Si les divinitza, també les diabolitza».



La coberta del llibre reprodueix una fantàstica fotografia que Juan Carlos Luna Monfort va fer del monestir de Santa Maria de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià), des d’un angle poc habitual, i durant una jornada en la qual els núvols densos amenaçaven de descarregar una tempesta terrible.




Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

Llibres d'Emili Gil


LLIBRES D'EMILI GIL

El convent és la segona novel·la que s'autoedita Emili Gil




La primera novel·la que s'autoedità Emili Gil va ser Tenebra (2014)
que fou guardonada amb el
VII premi ICTINEU
a la millor novel·la de gènere fantàstic escrita en llengua catalana

Actualment Tenebra va per la 3a edició

Més informació a: TENEBRA


L'any 2015 Emili Gil s'autoedità el llibre La Sénia extraordinària,
 que aplega divuit contes de misteri escrits dels 15 als 40 anys, 
 ambientats a les Terres de l'Ebre, sempre a la recerca d'allò ignot.

Actualment La Sénia extraordinària és esgotada 

 Més informació a: LA SÉNIA EXTRAORDINÀRIA



París sempre ha format part de la geografia interior d'Emili Gil,
i, després d'haver escrit una novel·la com Tenebra (2014)
era gairebé inexcusable no escriure
París, una guia màgica (2015)


Actualment París, una guia màgica és esgotada

  Més informació a: PARÍS, UNA GUIA MÀGICA





L'any 2016 Emili Gil va resoldre autoeditar-se un llibre de viatges,
La màgia de Gènova, Triêua i Torí,
que tracta de les llegendes i enigmes de cadascuna
de les localitats mencionades.

Actualment queden pocs exemplars de
La màgia de Gènova, Triêua i Torí

 Més informació a: LA MÀGIA DE GÈNOVA, TRIÊUA I TORÍ



Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

La màgia de Gènova, Triêua i Torí






La màgia de Gènova, Triêua i Torí


Emili Gil ha reunit al volum La màgia de Gènova, Triêua i Torí unes notes de viatge més o menys personals que, tanmateix, han estat enriquides amb la documentació històrica i folklòrica més escaient, cosa que converteixen el llibre en un passeig cultural. Hi destaquen les llegendes i anècdotes de tipus artístic, esotèric, llegendari i màgic de cadascun dels llocs tractats.


La màgia de Gènova, Triêua i Torí és un recorregut que s’enceta travessant l’arc de la Porta Soprana, endinsant-se en l’antic regne de Giano, una divinitat amb probables arrels etrusques, que simbolitza els inicis i, també, les iniciacions. Aviat el camí ens submergeix pels caruggi, uns carrerons estrets que conformen un dèdal meravellós, acolorit i divers fins a l’èxtasi, de cases, comerços, esglésies i palaus. La gent hi transita adelerada, hi compra fruita, verdures, pizzes, gelats i, per descomptat, focaccia i el preuat pesto de la zona. Potser algú ha tingut el goig de menjar l’àpat al Sacro Catino o Plat Sant, present en el darrer sopar de Jesús, atès que l’atuell és a la catedral de Sant Llorenç. Poca broma perquè no gaire lluny hi ha la Commenda di Prè, des d’on els Cavallers Templers s’embarcaven a les croades per tal d’alliberar Terra Santa.



Paul Valéry, Nicolò Paganini, Lord Byron, Eugenio Montale o Richard Wagner són tan sols alguns dels creadors que han notat els efectes de Gènova en el seu estat mental, i vital. El laberint històric de la ciutat, i la fondària humana que conté, no deixa ningú indiferent. I què puc dir del cementiri monumental de Staglieno, sinó lloances? És la cirereta del pastís.

Triêua és un petit poble dels Alps que, entre els anys 1587 i 1589 , va ser víctima d’una terrible cacera de bruixes, comparable a les bestieses perpetrades a Loudun (1634) i a Salem (1692). A tot Itàlia és conegut com il borgo delle streghe (el poble de les bruixes), però aquí, als Països Catalans, no el coneix ningú. És ben probable que sigui la primera vegada que s’explica aquest cas de manera detallada, i documentada, en llengua catalana.

Torí és una de les ciutats esotèriques per excel·lència d’arreu d’Europa. Nostradamus, Cagliostro, el comte de Saint-Germain i, fins i tot, Giacomo Casanova i Fulcanelli hi han residit. En ella, diuen, hi conflueixen el triangle de la màgia blanca i el triangle de la màgia negra. També hi ha una de les portes de l’Infern, i és la seu del Sant Sudari. Segons la tradició en algun lloc de Torí s’amaga el Sant Graal. La dualitat es manifesta amb una intensitat inusitada (les estàtues de Càstor i Pòl·lux, la font del Frejús i la font Angèlica, les esglésies de Santa Cristina i San Carlo, la plaça Castello —il cuore bianco— i la plaça Statuto —il cuore nero—, els rius Po i Dora, el palíndrom del SATOR, etc.). Talment un escaquer amb molts misteris i enigmes, en el qual Nietzche hi trobà la mort abraçant-se a la follia i a un cavall. Tot plegat amanit amb un dels millors museus egipcis del planeta i amb els suïcidis de Cesare Pavese i Emilio Salgari.

En breu: La màgia de Gènova, Triêua i Torí és un llibre suggestiu que fascina i revifa el delit de viure. Gaudiu-lo.

 ******

Els interessats podeu adquirir 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí

 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil