Notes sobre
LA CASA DELS GATS
Mònica Llobera i Adrover
La Casa dels Gats, d’Emili Gil, s’inscriu en la tradició del realisme màgic i la narrativa simbòlica catalana contemporània, amb una clara empremta del fantàstic gòtic europeu i un evident diàleg intertextual amb figures com Edgar Poe, Charles Baudelaire, H.P. Lovecraft, Sheridan Le Fanu o Jean Ray. Estructurada com un manuscrit trobat, amb introducció i epíleg d’un narrador extern (Bernat Riuverd), l’obra juga deliberadament amb els límits entre realitat i ficció, memòria i fantasia, en un relat de descobriment personal i transfiguració existencial.
L’ús del marc narratiu epistolar i metatextual, mitjançant la figura del vigilant que troba el text en una casa abandonada, connecta amb la tradició romàntica i gòtica. Aquest recurs permet a l’autor emmarcar la història principal (el manuscrit anònim) dins d’una capa de versemblança pseudo-històrica i misteriosa, evocant revistes pulp i autors de weird fiction. L’efecte és doble: d’una banda, s’estableix una distància irònica i crítica; de l’altra, es reforça la idea que la història forma part d’un coneixement ocult o marginal, revelat per atzar.
El protagonista, un home gris, solitari, atrapat en una rutina laboral alienant, inicia una recerca introspectiva i espiritual a través de les seves passejades nocturnes. La trobada amb la “Casa dels Gats” i la figura enigmàtica de la Russy li permeten obrir-se a mons simbòlics, arquetípics i inconscients.
Els gats, especialment els negres, adquireixen un valor simbòlic polièdric: animals liminars entre la vida i la mort, representants de l’antic Egipte, protectors místics, figures de l’instint i el misteri. L’univers felí funciona com pont entre el món racional i el màgic, entre el jo aparent i el jo profund.
La casa no només és l’espai físic del relat, sinó també un espai psíquic i simbòlic: un lloc de revelació, de trobada amb allò desconegut de si mateix, i d’entrada a altres dimensions (recordem la trapa al pis inferior, on es troba el manuscrit). Així, la casa s’erigeix en metàfora de l’inconscient, amb les seves estances, misteris i portes ocultes.
Russy, l’àvia misteriosa, és la guardiana d’un saber antic, vinculat a Egipte, als rituals, als gats i al simbolisme esotèric. Representa una figura arquetípica de la Dona Sàvia o Ànima, tal com la defineix C.G. Jung: una presència que guia el protagonista cap al seu autèntic ésser.
L’estil de Gil és ricament literari, d’inspiració decadentista i simbolista, amb referències constants a la literatura europea del XIX i XX (Nerval, Poe, Baudelaire, Maupassant, Verne, Ruyra...). El llenguatge fluctua entre la narració directa i l’evocació poètica, i manté un to introspectiu i melancòlic, molt proper al monòleg interior. L’ús reiterat de cites literàries i intertextualitat crea una atmosfera culta, a voltes autoreflexiva, que intensifica la dimensió metafísica del text.
La Casa dels Gats es pot situar en la confluència de diversos gèneres:
Realisme màgic: l’entrada d’elements extraordinaris en un entorn aparentment realista.
Fantasia fosca: l’ús d’elements màgics o sobrenaturals amb una tonalitat d’inquietud o misteri.
Narrativa d’idees: la presència de reflexions sobre la societat, la cultura i l’existència.
Autoficció simbòlica: la veu del protagonista reflecteix una experiència personal mitificada, amb ressons filosòfics i poètics.
La novel·la actua com un relat de transformació interior. L’Edmond —un home que es percep a si mateix com “gris”— travessa una experiència liminar que el condueix cap a una nova percepció de la realitat. Això s’inscriu en la tradició del viatge iniciàtic, però des d’una òptica urbana, contemporània i decadent. El manuscrit trobat és tant una crònica externa com un mite personal d’il·luminació.
La Casa dels Gats és una obra ambiciosa i subtil que, sota una aparença de narració fantàstica convencional, desplega una profunda meditació sobre la solitud, la identitat, el misteri i el simbolisme del món. Emili Gil aconsegueix, amb una veu pròpia i una arquitectura narrativa refinada, integrar influències diverses —des del decadentisme i la weird fiction fins a la filosofia de la percepció— en una proposta que beu de la tradició catalana, però que dialoga amb la gran literatura europea de l’ombra i la nit.
Si us interessa adquirir la novel·la de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada