LA FOIA DEL GARBINET
Estació d'Alacant, 15 d'octubre de 2012
Manifest
La Foia del Garbinet és un espai geogràfic d’Alacant. Però
també és un espai mental. Vaig tenir la satisfacció de descobrir-lo la tarda
del dimecres, 17 d’octubre de 2012. Atès que no he sabut trobar cap sortida
convencional a un grapat d’articles, poesies, traduccions i relats, o bé han estat publicats
inadequadament, he resolt aplegar-los en el present projecte de La Foia del Garbinet.
La
publicació dels volums serà impresa a base de fotocòpies, relligades si és
possible. La periodicitat i el nombre de pàgines serà imprevisible, com el
temps i la vida de cadascú. El nombre d’exemplars de cada lliurament serà
limitat, en la primera edició, a tretze còpies, les quals seran numerades i
signades individualment, amb ploma d’ocell i tinta verda, blava o negra, com l’absenta i la nit.
Imprescindible somniar.
Els tretze exemplars, les plomes i les tintes
Imprescindible somniar.
Editorial del primer número: Trilogia inesperada
Benvolguts lectors,
És per a mi un goig sense parió
tenir l’honor de compartir amb tots vosaltres el primer volum de La Foia del Garbinet.
L’alegria s’intensifica qui-sap-lo en
advertir que l’atzar o la providència, o millor tots dos alhora, m’ofereixen la
joia de lliurar-vos una trilogia d’articles que, inesperadament, tenen alguns vincles
que els uneixen.
Portada del número 1 de La Foia del Garbinet
Mentre escrivia el primer, Jules Verne. Cap a la Immortalitat i
l’Eterna Joventut!, i, gairebé de manera simultània el segon, Tivissa.
Extraterrestres, tunels misteriosos, enigmes prehistòrics, aparegué el tercer,
Un viatge a Amiens. Crisàlides, trens, laberints, realitats. Sí, va aparèixer per voluntat pròpia, com explico amb
detall a l’inici del text. En resum, els tres escrits són aproximacions a Jules
Verne, Tivissa i Amiens que no pretenen sinó divulgar un seguit d’aspectes si
més no curiosos.
Tomba de Jules Verne, al cementiri de la Madeleine, el 5 de maig de 2011
Hi ha un altre motiu que m’ha empès a fer que el
primer número de La Foia
del Garbinet sigui una trilogia i no cap altra cosa. Aquest segon motiu és,
també, una trilogia. Us ho explico: la primera vegada que vaig ser, físicament,
a la Foia del
Garbinet, estava acompanyat de tres persones humanes: Carme Girona, a qui ja
coneixia de feia temps (com a Jules Verne), Joaquim Torres, a qui coneixia de
feia poc temps (com a Tivissa), i Quimet, a qui no coneixia gens ni mica (com a
Amiens). És, per tant, una benaurada coïncidència, o destí inexorable, que
ambdues trilogies (la dels articles i la de les persones) ara formin part de
l’existència, la literatura i la vivència; una altra trilogia (3+3+3=9), doncs,
fusionada en aquest primer lliurament de La Foia del Garbinet.
Quimet, Joaquim Torres i Carme Girona a la Foia del Garbinet,
el dimecres 17 d'octubre de 2012
Just és que sigui a elles, a totes tres trilogies,
inclosos els indrets, animals, coses, persones, vegetals, guitarres, barrets,
etc., que vagin dedicades aquestes fotocòpies impossibles. I que vosaltres, els
lectors, les assaboriu amb delit.
Taula del número 1 de La Foia del Garbinet
Dades diverses
La Foia del Garbinet no té ni ISSN, ni ISBN, ni Dipòsit Legal, ni cap
altre registre “burrocràtic”. Oficialment, doncs, no existeix.
La Foia del Garbinet número 1, Trilogia inesperada, és sota la protecció natural, divina i lliure
dels Nou Barons de la Fama
i de la Mare de
Déu de Montgrony. Les goges del Parrissal, del Matarranya, i del Pou Clar,
d’Ontinyent, m’han fet arribar el seu suport, també.
La Mare de Déu de Montgrony, el 30 de març de 2011
Imprès a Àiled, un poble que no surt als mapes i que,
al parer de moltes persones, és fictici.
Imprès la
Nit del 21 al 22 de desembre de 2012, en commemoració del
calendari solar dels asteques. Alguns humans, basant-se en comptes temporals maies, diuen que és la Fi del Món; d’altres
interpreten que s’inicia un canvi de consciència més o menys profund. És la
data de naixement de La Foia del Garbinet.
El calendari solar asteca
(Agraeixo la correcció i els comentaris esclaridors de Lena Rofes Guerrero, com ara aquest: "És lamentable que a les imatges del google predomini el calendari asteca sota el nom de maia, quan no tenen res a veure. Al calendari asteca no hi ha cap glif, és una altra cultura". La confusió generalitzada entre els calendaris maia i asteca ha estat molt estesa a principi de segle XXI).
(Agraeixo la correcció i els comentaris esclaridors de Lena Rofes Guerrero, com ara aquest: "És lamentable que a les imatges del google predomini el calendari asteca sota el nom de maia, quan no tenen res a veure. Al calendari asteca no hi ha cap glif, és una altra cultura". La confusió generalitzada entre els calendaris maia i asteca ha estat molt estesa a principi de segle XXI).
La Foia del Garbinet número 1, Trilogia inesperada inclou intrínsicament
tres viatges, un a Amiens, un altre a Tivissa i un de cultural i
intransferible, que pretén compartir amb tots els lectors. Aquest fet va ser
decisiu a l’hora d’incloure, a la pàgina 77, la lletra de la cançó Voyage,
voyage, de Desireless.
Tivissa, el 18 de febrer de 2012
Dades numerològiques:
Número de pàgines: 77
Número d’exemplars : 13
Preu: 20 euros
77 + 13 + 20 = 110 (1 +1 +0 = 2,
la dualitat, l’efecte espill, el catarisme).
Si prescindim de la dada
econòmica i només sumem el número de pàgines i exemplars (77 + 13 = 90)
aconseguim el 9 (9 + 0) i el 3 (9 = 3 + 3 + 3 = 3 vegades 3), nombres vinclats
fondament a la toponímia pirinenca (Noufonts, Noucreus, etc.) i a les cultures
merovingia, carolingia (les novenes, distribució del territori en nou comtats,
etc.) i, fins i tot, celta (molts remeis qualificats de pagans requereixen tres
procesos).
Justificació del preu.
He considerat seriorament el tema. Si hagués de tenir
en compte les hores de documentació, compilació, síntesi, redacció, desplaçaments
i viatges que he invertit en els tres articles del número 1 de La Foia del
Garbinet el preu superaria els 60 euros. Entenc que és una xifra excessiva,
malgrat que possiblement sigui la més justa al treball realitzat. A la fi, he
escollit 20 euros com a mal menor tenint present que els diferents volums de La Foia del Garbinet van dirigits a lectors interessats en els temes que s’hi
tracta, un públic petit i selecte. Tot al contrari d’allò que, si no m’erro,
Xènius denominava “la democràcia de l’art del cromo” o quelcom similar.
El 21 de desembre coincideix, a més, amb el Solstici d'hivern. D'altra banda, el 9 és el número de les Muses i les amazones s'organitzaven en grups de 3, segons tinc entès. Així em sembla que el teu projecte té força llum i inspiració femenina. Enhorabona i endavant!
ResponEliminaMoltes gràcies pel recolzament, Sílvia! SEMPRE ENDAVANT!!!
ResponEliminaPer a mi ha estat un goig, una sorpresa aquest naixement triple, per molts motius. Certament la Foia del Garbinet, és un indret que passa inadvertit per la majoria dels mortals, però amb el Joaquim Torres el passejos són extremadament complerts i complexes , gairebé iniciàtics. I així com a ell li hagués agradat tenir-te més temps a Alacant sé que estarà content de llegir-te parlar d'aquest espai privilegiat de la seva geografia.I t'agraeixo molt que també hagis pensat amb mi.
ResponEliminala nit de 2+1 al 2+2. Ah,ja sé perquè et vaig demanar el 7 signat amb tinta verda d'absenta. Segurament et faltaran còpies ...
Merci a tots vosaltres, per ésser!
ResponElimina