Tenebra


ATENCIÓ: Ara Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com



Tenebra
Una novel·la


Tenebra convida els lectors a realitzar un viatge introspectiu cap a la vessant més desconeguda de l’ésser humà. És a dir: les seves pròpies profunditats. A través dels viaranys de la creació artística, exposa un grapat de dubtes que condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser infinit. A la investigació, en definitiva, de “quelcom nou”, com va definir Charles Baudelaire a Les flors del mal.


Al parer de l'escriptor Jordi Canals, “Tenebra és un escrit apassionat que, a partir de fets històrics, forja aventures estranyes i fantasies macabres, bastint una novel·la plena d’interès i d’intriga que fa viure íntimament un passat on es perceben totes les sensacions dels grans interrogants de la condició humana i la fosca realitat que se’ns amaga”. 




La novel·la, situada geogràficament a París, permet exposar un contrast encegador entre la ville lumière i la ville ténèbre. És un joc d’espills que evoca les diferents parts amb les quals és construïda la realitat. Els símbols, de tota mena, hi són tothora presents, i la relació que manté el protagonista amb els llocs palesen el vincle que existeix entre les persones i el planeta (topofília).

Segons la cantant Carme Girona,  Tenebra és “un viatge al Sirap que tots voldríem fer, als illots abissals de l'inconscient”.

    


Tenebra denuncia que durant segles i segles hem estat enganyats, a tots nivells, pels poders fàctics i oligarquies de cada època. Mostra l’absurditat del sistema social que ens tenalla, esclavitza i mortifica, la comèdia humana que escrigué Honoré de Balzac. D’altra banda, reivindica la realitat onírica i l’acceptació d’aquesta com el fet natural que és.
 

Joaquim Torres, escriptor i rodamón il·lustrat, diu que “amb una prosa fluida i un estil subordinat a la història, Tenebra recorre profunditats suggeridores, voluptuosament fosques, humides i fascinants, de l’altre cantó del mirall humà”.



La professora universitària i escriptora Anna Maria Villalonga sintetitza Tenebra com "la recreació fantàstica d'un univers des de les entranyes de París". 


Emili Gil, l'autor, manifesta que “aquesta és la meva novel·la sobre, diguem-ne, el París del sud. Com tots els suds, és la part més oblidada. Tanmateix, és en aquests indrets deixats de la mà de déu on hi ha el carbó que crema constantment, necessari per produir les flames que, com bé canta Feliu Ventura, serveixen per guiar el nord”.


 *
  

 Presentació oficial de Tenebra

Divendres, 4 d'abril de 2014, a les 20,30 h.,
al Casal Independentista de Sants - Jaume Compte (carrer Muntadas 24), a Barcelona
A l'acte hi participaran Antoni Munné-Jordà, Anna Maria Villalonga, Carme Girona i Emili Gil



El punt de llibre de Tenebra (anvers i revers, o a l'inrevés) acabat de sortir d'impremta. Es tracta d'una sèrie limitada per als lectors que adquireixin la novel·la el 4 d'abril de 2014, durant l'acte de presentació oficial

Qui estigui interessat en adquirir  
Tenebra
ho pot fer escrivint a 
absentagil@yahoo.es


Ressenya sobre Tenebra d'Anna Maria Villalonga


 Ressenya sobre Tenebra de Manel Alonso


 

6 comentaris:

  1. No deixeu de llegit Tenebra. Es una historia imprevisible que enganxa des del principi, una novel•la per a conèixer coses que semblen inversemblants, una barreja d’acció, història, teories i somnis que empenyen a superar límits i a esbotzar les barreres convencionals.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi, per les teves paraules. Parafrasejant Jules Verne: "Tot allò que alguns homes somnien, d'altres ho faran realitat".

      Suprimeix
  2. Si us fixeu a Tenebra hi podeu trobar tants mons com vessants té la condició humana. Una de les coses que més m'ha meravellat és el fil conductor...a vegades sembla que s'ha perdut en la mateixa màgia que amaguen les paraules i de sobte us agafa la ma, tendrament i amb força i no voldreu que s'acabi mai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Merci, Carme, pels termes amb els quals sintetitzes "Tenebra". És la vida, i també la literatura, un laberint colossal, un dèdal o teranyina que mai no saps per quines senderes et portarà.

      Suprimeix
  3. Emili Gil, gracies per aquest Tenebra… un somni de realitats i ficcions, llums i tenebres, sempre amb el pressentiment de la sospita d’una novel•la de suspens amb tocs de ficció onírics (al estil de l’etapa Dunsaniana del mestre de Providence). Fantàstic.

    Leo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules Leo. Em fa molt content que t'hagi agradat la novel·la i que hi hagis detectat l'aroma de Lovecraft. És tot un honor. :-) Fins aviat.

      Suprimeix