Catalunya: indrets màgics





Catalunya: indrets màgics






Catalunya: indrets màgics és una col·lecció de set quaderns que tracten, cadascun d'ells, sobre el folklore, llegendes i fets paranormals dels llocs indicats.

Estan consagrats, respectivament, a:

1. Banyoles

2. El bosc de Savassona

3. Miravet

4. Pratdip

5. Tivissa

6. La Sénia

7. Girona









El preu de cada quadern és de 10 euros.

Si esteu interessats en adquirir-ne cap
podeu escriure a 
absentagil@yahoo.es

o bé a la pàgina de facebook d'Emili Gil






Cartell de la presentació a Barcelona de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics», dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19.00 h., a la floristeria «El balconet de Sants» (Rambla del Brasil 40, bis. Metro: Badal). S'oferí un tastet de «L'Elixir de Llarga Vida» a tots els presents, elaborat amb elements naturals i seguint la tradició de les bruixes catalanes.

Lliure i millor


Lliure i millor

París, una guia màgica

PARÍS, UNA GUIA MÀGICA







París, una guia màgica, amb una fantàstica il·lustració de Marta Forment a la coberta, us proposa un recorregut fascinant per alguns dels indrets —coneguts i no— més enigmàtics de la ciutat. Emili Gil, autor de Tenebra (2014), obra guardonada amb el VII Premi Ictineu 2015 a la millor novel·la fantàstica escrita en català, s’ofereix de guia per a acompanyar-vos, de vegades a través dels viaranys insondables de l’art, a descobrir els accessos que menen a la Ville Ténèbre.



París, una guia màgica és, doncs, un volum força singular, en el qual s’exposa de manera ben ostensible l’altra cara de París, les vessants ocultes de la capital europea. Constitueix, així, una encegadora contraposició amb la ja prou cèlebre Ville Lumière. Una davallada, diguem-ne, a certes giragonses fosques  dels budells de la ciutat. Els abismes us engoliran si esteu disposats a emprendre el camí cap a l'impossible.



D’altra banda, París, una guia màgica s’enriqueix amb un més que notable annex consagrat exclusivament als tres grans cementiris parisencs: Montmartre, Montparnasse i Père-Lachaise.



La lectura de París, una guia màgica encisarà totes les persones amants de la ciutat, però també de la literatura, la pintura, l’escultura, la música i l’art en qualsevol de les seves manifestacions, ja que la màgia més autèntica impregna cadascun dels seus fulls.



Quan torneu a París, —perquè a París sempre s’hi torna—, comprovareu que la vostra perspectiva i visió de la metròpoli s’haurà eixamplat. Les vostres sensacions seran més positives que mai.



«París serà sempre París», com assegura la cançó; qui haureu canviat sereu vosaltres. Us sadollarà la felicitat, la joia de viure.

 

Els interessats podeu adquirir 
París, una guia màgica
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil


La Sénia extraordinària



 CINC CÈNTIMS
SOBRE

LA SÉNIA EXTRAORDINÀRIA

 
Camp d'aviació de la Sénia. Agost de 1985. Fotografia: Emili Gil

La Sénia extraordinària aplega, en 262 pàgines, divuit  contes que tenen com a nexe comú el fet d’estar ambientats a les terres de la Sénia i voltants (Montsià, Terra Alta, Matarranya, els Ports, Baix Maestrat). 


La Sénia des del Pont Vell. Agost de 2013. Fotografia: Emili Gil


El present volum és un retaule singular d’impressions, temors, sensacions, dubtes, desenganys i esperances que empenyen els protagonistes, en la majoria dels textos, a capbussar-se a la recerca de l’ignot, de coses que no s’expliquen a les escoles ni tampoc a casa. Com escrigué Honoré de Balzac, «hi ha dues històries: la història oficial, mentidera, i la història secreta, on trobem les causes vertaderes dels esdeveniments». Vet-ho aquí.

Cementiri de la Sénia. Agost de 1985. Fotografia: Emili Gil


Els relats se cenyeixen a experiències, anècdotes, i històries —viscudes, somniades i inventades— descobertes, bàsicament, en el període de l’adolescència i que, amb posterioritat, defineixen la identitat dels humans per a la resta de les seves vides.


Les coves del Batà. Juliol de 1990. Fotografia: Emili Gil
  
La Sénia extraordinària és la celebració particular d’Emili Gil amb el seu poble i, alhora, un homenatge honest a les Històries extraordinàries, d’Edgar Poe, als Viatges extraordinaris, de Jules Verne, a les Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria i a Les extraordinàries aventures d'Adèle Blanc-Sec, de Tardi.


Plaça Major de la Sénia. Agost de 2013. Fotografia: Emili Gil
  
Som al llindar, doncs, d’un món de somnis desbocats. És a dir: a tocar de la més estricta realitat, la Vida.
Allà on l'impossible és possible.


Riu de la Sénia al seu pas per Sant Pere. Juliol de 2013. Fotografia: Emili Gil


Els interessats podeu adquirir 
La Sénia extraordinària
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil


Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com

Tenebra


Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar elements diversos que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.




Cinc cèntims sobre

TENEBRA



Tenebra convida els lectors a realitzar un viatge introspectiu cap a la vessant més desconeguda de l’ésser humà. És a dir: les seves pròpies profunditats. A través dels viaranys de la creació artística, exposa un grapat de dubtes que condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser infinit. A la investigació, en definitiva, de “quelcom nou”, com va definir Charles Baudelaire a Les flors del mal.

Al parer de l'escriptor Jordi Canals, “Tenebra és un escrit apassionat que, a partir de fets històrics, forja aventures estranyes i fantasies macabres, bastint una novel·la plena d’interès i d’intriga que fa viure íntimament un passat on es perceben totes les sensacions dels grans interrogants de la condició humana i la fosca realitat que se’ns amaga”.

La novel·la, situada geogràficament a París, permet exposar un contrast encegador entre la ville lumière i la ville ténèbre. És un joc d’espills que evoca les diferents parts amb les quals és construïda la realitat. Els símbols, de tota mena, hi són tothora presents, i la relació que manté el protagonista amb els llocs palesen el vincle que existeix entre les persones i el planeta (topofília).
Segons la cantant Carme Girona,  Tenebra és “un viatge al Sirap que tots voldríem fer, als illots abissals de l'inconscient”.


Tenebra denuncia que durant segles i segles hem estat enganyats, a tots nivells, pels poders fàctics i oligarquies de cada època. Mostra l’absurditat del sistema social que ens tenalla, esclavitza i mortifica, la comèdia humana que escrigué Honoré de Balzac. D’altra banda, reivindica la realitat onírica i l’acceptació d’aquesta com el fet natural que és.

Joaquim Torres, escriptor i rodamón il·lustrat, diu que “amb una prosa fluida i un estil subordinat a la història, Tenebra recorre profunditats suggeridores, voluptuosament fosques, humides i fascinants, de l’altre cantó del mirall humà”.
La professora universitària i escriptora Anna Maria Villalonga sintetitza Tenebra com "la recreació fantàstica d'un univers des de les entranyes de París". 

Emili Gil, l'autor, manifesta que “aquesta és la meva novel·la sobre, diguem-ne, el París del sud. Com tots els suds, és la part més oblidada. Tanmateix, és en aquests indrets deixats de la mà de déu on hi ha el carbó que crema constantment, necessari per produir les flames que, com bé canta Feliu Ventura, serveixen per guiar el nord”.
 
Tenebra és, també, una novel·la de resistència i dissidència 
que eludeix els sistemes habituals de distribució.
  

Qui estigui interessat en adquirir  
Tenebra
ho pot fer escrivint a 
absentagil@yahoo.es