JULES VERNE
Tivissa i Amiens
 |
| Assegut a la tomba de Jules Verne, al cementiri de la Madeleine |
Jules Verne, Tivissa i Amiens
és un llibre en el qual Emili Gil reuneix tres articles diferents:
«Jules Verne. Cap a la immortalitat i l'Eterna Joventut»,
«Tivissa. Extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics» i
«Un viatge a Amiens. Crisàlides, trens, laberints, realitats».
el volum, amb una coberta de Miquel Rof,
es complementa amb els annexos:
es complementa amb els annexos:
Cronologia abreujada de Jules Verne
Publicació dels «Viatges extraordinaris», en vida de Jules Verne
Publicació d'obres pòstumes en format llibre
Breu bibliografia sobre l'obra de Jules Verne
Breu bibliografia de tebeos inspirats en l'univers de Jules Verne
Limitada, però xamosa, llista de pel·lícules inspirades en l'obra de Jules Verne
L'autor ens explica que «fa un grapat d’anys vaig començar a
rellegir part de l’obra de Jules Verne, perquè tenia la intenció d’escriure’n
un article (Jules Verne: cap a la
Immortalitat i l’Eterna Joventut!). Mentre acumulava dades sobre la seva
vida i obra se’n va fer obvi que havia d’anar a la ciutat on l’escriptor havia
passat la seva darrera trentena d’anys: Amiens, a uns 130 quilòmetres al nord
de París».
 |
| Andanes de l'estació de tren d'Amiens |
Al mateix temps que Emili Gil investigava sobre
Jules Verne i llegia allò que l’alquimista Fulcanelli havia escrit sobre la
catedral d’Amiens a Le Mystère des
cathédrales (El misteri de les
catedrals, 1926), va iniciar la redacció d’un text al voltant de Tivissa
(la Ribera d’Ebre) i dels fets més o menys estranys que s’hi relacionen (Tivissa: extraterrestres, túnels
misteriosos, enigmes prehistòrics).
El fet és que, -continua explicant l'autor- «en descobrir un missatge
trobat per la policia al baixador de Torrebonica en el cas dels «suïcides de
Terrassa», que està relacionat amb Tivissa i els ovnis, em vaig adonar que hi
havia «alguna cosa» que em deia, de nou, que havia d’anar a Amiens. El missatge
en qüestió és aquest: «RASDI & AMIEX,
Rastreadores del Infinito, Amigos de Inteligencias Extraterrestres». Es va
trobar escrit en una targeta que duien al damunt els dos suïcides».
 |
| Tivissa |
L'autor
de seguida, avesat com estava a jugar mentalment amb les paraules i
lletres (per allò dels anagrames vernians), va llegir, en
aquelles sigles, dots mots ben clars: radix
(arrel, en llatí) i Amiens.
Salve,
radix!, com a l’Ave Regina. Salve, arrel d’on la llum brilla (o brolla)
damunt del món. Mare de Déu, Reina del Món, arrel primera de totes les coses.
Radix
Amiens.
Arrel Amiens.
 |
| Façana principal de la catedral d'Amiens |
Va ser, confessa Emili Gil, «un impuls arrauxat, una idea
esbojarrada sense cap mena de base lògica, com a mínim a priori. Després ho
vaig racionalitzar, i em vaig adonar que encaixava prou bé».
I tot seguit ens ho explica amb prou detall:
»A veure: els mots radix i Amiens es confegeixen amb totes les lletres, sense
utilitzar dues vegades la mateixa, de les sigles RASDI & AMIEX, menys la
«n» d’Amiens. Hi manca la «n». On és? Doncs al bell mig del símbol &,
que sincretitza l’«and» anglès. Aquí
hi vaig trobar la «n» que em faltava.
»Anem una mica més enllà: RASDI = 5
lletres. AMIEX = 5 lletres. I, al mig AND = 3 lletres. Total 13 lletres. Dotze
apòstols i el messies = 13. 1+3 = 4. La Quadratura del Cercle. 4 = 2+2.
»Si substituïm l’AND pel símbol & i el
considerem una lletra obtindríem 11 lletres. 1+1 = 2. La Dualitat. També
vaig advertir que la «n» d’«and»
exercia d’eix ja que RADIX + A = 6; N fent d’eix; i D + AMIEX = 6. La N, doncs,
feia de 7, de clau de volta.
»Si invertim l'ADN tenim DNA, que no són sinó les sigles angleses per a designar l'ADN (Deoxyribonucleic acid). I, ja posats en aquest dedal d'intuïcions, per què no fer analogismes entre Radix Mundi (Arrel del Món) i Rex Mundi (Rei del Món)? Són equivalents o bé contraris, els conceptes?
»Com és que Jules Verne havia titulat una de les seves novel·les Maître du Monde (Amo del món, 1904)? Tenia res a veure amb el Rex Mundi, el Déu Venjador de l’Antic Testament, o sigui: el Satanàs dels càtars? O no, i allò a què es referia era ben bé al contrari? O a l’origen del món, d’allà on brollen totes les coses, idea que ens aproparia al simbolisme d’Isis? Amor-Roma? Efectes espills, com a la novel·la Le Sphinx des glaces (L’esfinx dels gels —o dels miralls—, 1897), de Jules Verne?».
 |
| El pentacle invertit al bell mig de la rosassa nord de la catedral d'Amiens |
»Com és que Jules Verne havia titulat una de les seves novel·les Maître du Monde (Amo del món, 1904)? Tenia res a veure amb el Rex Mundi, el Déu Venjador de l’Antic Testament, o sigui: el Satanàs dels càtars? O no, i allò a què es referia era ben bé al contrari? O a l’origen del món, d’allà on brollen totes les coses, idea que ens aproparia al simbolisme d’Isis? Amor-Roma? Efectes espills, com a la novel·la Le Sphinx des glaces (L’esfinx dels gels —o dels miralls—, 1897), de Jules Verne?».
Si voleu saber més coses, haureu de llegir el llibre.
 |
| Llegint a Jules Verne, a la seva tomba del cementiri de la Madeleine |
Qui estigui interessat en adquirir
Jules Verne, Tivissa i Amiens
Jules Verne, Tivissa i Amiens
ho pot fer escrivint a
absentagil@yahoo.es
o bé contactant amb l'autor
a la pàgina de facebook
d'Emili Gil
